Després d'alguns documentals de La2 i Punt2 -què tenen els segons canals per a ser els únics que emeten documentals animals?- he arribat a una conclusió: l'humà és l'únic ésser del planeta que viu en parella. Tants anys d'evolució per això? Tanmateix, hi ha humans que s'entesten a canviar les formes de relació social. Per ficar exemples trobem les comunes hippies, la poligàmia d'algunes ètnies i/o religions -em venen al cap els àrabs i els mormoms- o l'individualisme que propugna el liberalisme, cada cop més present en la nostra societat. O no podem atribuir separacions, divorcis, destruccions dels nucli familiar en definitiva, al sistema econòmic? És cert o no que els treballs de hui en dia, sobretot alguns, no hi ha parella que els aguante? És cert o no que en la major part d'enquestes la principal por a l'hora de mantenir una relació és que aquesta talle les ales professionals dels seus membres? És cert o no que cada cop ens interessa més un bon treball -entés aquest com un salari abundant- abans que un treball que ens permeta viure, i quan dic viure, dic disposar de temps lliure? Amb tant de treball esclau, tanta ambició pecuniària, no és estrany que al final l'humà acabe per viure sol. Ja ni tant sols es comparteix com abans: ara la separació de béns és el primer que es fa en casar-se. Tota una demostració de confiança mútua. Fa bé l'església impedint que es casen els rectors. Per a què en una societat cada cop més solitària? D'això se'n diu estar a l'avantguarda. Sí senyor!
|
